Multimèdia educatiu II (03/03/10)

Disseny d’un mulimèdia educatiu

A l’hora de fer el disseny d’un MME, cal tenir en compte:

OBJECTIUS	DESTINATARIS
Especificar els objectius educatius	Edat i coneixements previs
Detallar les capacitats dinamitzables de l’alumnat	Capacitats intel·lectuals, actituds i interessos.
A mesura que es va consolidant el disseny, augmentar els objectius.	Deficiències o discapacitats.

Per tant, inicialment el MME ha de ser poc ampli i destinat a pocs usuaris, per tal de facilitar la concresió i coherència del projecte, per més endavant ampliar-lo tant en objectius, nous conceptes i ampliar el nombre de destinataris.

Activitats interactives i estratègies d’ensenyament i aprenentatge.

La qualitat didàctica del MME depèn en gran mesura de la coherènica entre objectius, continguts, activitats mentals i interactives que proposa el programa. Per tant, a l’hora de dissenyar un MME cal tenir en compte:

• La naturalesa de les activitats educatives:

-Senzilles: preguntes i exercicis que admetin la seva immediata execució i correcció, solen respondre a un únic objectiu. Ex. preguntes d’elecció múltiple, veritable/fals, respostes múltiples associacions, unir amb línies, arrossegar preguntes amb resposta oberta, entrades numèriques, omplir buits

-Complexes: de major durada, l’execució de la qual requereixi la divisió del treball en unes fases seqüenciades; solen abastar més d’un objectiu formatiu. Solen admetre l’organització del treball en grup.

• Anàlisi de la resposta de l’alumnat: és la tasca més complexa, perquè s’han de tenir preparades el màxim de respostes possibles i possibles respostes imprevisibles. Hi ha tres maneres de tractar els errors:

-Segons el tipus de reforç o correcció: correcció amb ajuda o sense.

-Segons la valoració que es faci de l’error: valoració mitjançant missatges, elements quantitatius o efectes musicals i visuals.

-Segons la naturalesa de l’error: Tracament en funció si es tracta d’errors  de coneixement, errors de comprensió, errors d’anàlisi, errors de procediment i errors d’execució.

• Estructura

• Durada

• Entorn audiovisual: metàfores i elements: és el mitjà com es relacionaran usuari i programa i per tant ha de ser el més ergonòmic possible.

-Metàfores: són la interfìcie. Ex.llibres, ciutat, etc.

-Disseny: s’ha de fer un primer disseny de les pantalles del programa que inclou els continguts, la zona de comentaris, la zona d’ordres, la caixa d’eines i la zona de treball.

-Ús del teclat i el ratolí: Estructura senzilla i intuïtiva amb un sisteDissenyma d’ajuda.S’ha de determinar les principals tecles que s’utilitzaran i les funcions bàsiques dels botons del ratolí.

• Integració curricular. S’han de considerar:

-contextos d’utilització.

-organització en funció del nombre d’alumnes i d’ordinadors.

-moment adequat d’ús i paper d’alumnes i mestres.

-tasques realitzables, abans, durant i després de l’ús del programa.

• Documentació del material: ha ’incloure un esquema del contingut i la documentació. Ex. Fitxa resum, manual d’usuari i guia didàctica.

• Estudi de la possible adaptació a altres idiomes i països

Alguns exemples de multimèdia educatiu interessants són:

http://clic.xtec.cat/es/jclic/

http://platea.pntic.mec.es/~iali/CN/Hot_Potatoes/intro.htm

http://www.edu365.cat/primaria/index.htm

A la sessió d’avui he après què ha de contenir un multimèdia educatiu (MME) per tal d’assegurar que a nivell educatiu aporti coneixement i serveixi per fomentar l’aprenentatge. Crec que és una bona guia per poder anarlitzar els MME existents al mercat i per poder crear-ne un de manera efectiva.

Multimèdia educatiu I

Parlem de material multimèdia, quan ens referim a aquell que integra diversos elements textuals i audiovisuals, i quan a més a més s’utilitzen amb finalitat educativa, llavors parlem de multimèdia educatiu.

Blog: espai web personal i pot ser:

• No interactiu: documents, fots, audiovisuals, etc.
• Interactiu: relació entre material i usuari. Ex. tutorials, cursos en línia, bases de dades, llenguatges de programació, etc.

Classisficació del material multimèdia educatiu segons la seva estructura:

• Materials formatius directius: proporcionen informació, explicacions, conceptuals i proposen preguntes i exercicis als alumnes i corregeixen les seves respostes.

a)programes d’exercitació: Es limiten a proposar exercicis autocorreccions de reforç sense proporcionar explicacions conceptuals prèvies. Ex. Test conduir

b)programes tutorials: Presenten uns continguts i proposen exercicis autocorrectius. Ex. tutorials experts

• Base de dades

Presenten dades organitzades en un entorn estàtic mitjançant uns criteris que faciliten la seva exploració i consulta. Ex. Web 1.0 o buscadors com google.

a)     programes tipus llibre o conte: presenten informació en un ambient estàtic tipus narració.

b)     base de dades convencional: emmagatzemen la informació en fitxers, gràfics, mapes on l’usuari pot recórrer en cas de necessitat.

c) base de dades experta: bases de dades molt concretes i que donen assessorament a l’usuari.

• Simuladors

Presenten models dinàmics interactius (generalment amb animacions) i els alumnes realitzen aprenentatges significatius per descobriment a l’explorar-los, modificar-los i prenen decisions davant situacions de difícil accés a la vida real. Ex. simulador de pilots d’avió, viajar per la història a través del temps, etc.

a)     model físic-matemàtic: presenta informació de manera numèrica o gràfica unes lleis representades per un sistema d’equacions determinat.

b)     entorn social: presenten informació no subjecte a lleis determinades. Hi trobem els jocs d’estratègia.

• Constructors o tallers creatius

Són entorns programables que faciliten uns elements simples amb els quals poden construir entorns complexes. Els alumnes es converteixen en professors de l’ordinador. Ex web www.lego.com/software creador de pelis 3D micrososoft.es/spain

a)     constructors específics: posen a la disposició de l’estudiant, una mecanismes que els permeten construir determinats entorns, models o estructures.

b)     llenguatge de programació: ofereixen “laboratoris simbòlics”.

• Programes eina

Proporcionen un entorn instrumental amb el qual es facilita la realització de certs treballs generals de tractament de la informació: escriure, organitzar, calcular, dibuixar, etc. Ex Paintword. http://web.uvic.ca/hrd/hotpot/

a)     programes d’ús general: són els més utilitzats, i existeixen adaptacions per infants.

b)     llenguatges i sistemes d’autor: facilita als professors sense gaires coneixements informàtics, l’elaboració de tutorials.

Funcions del multimedia educatiu:

-Informativa: aprotar informació Ex. enciclopèdies, base de dades, tutorials i simuladors

-Lúdica: entretenir. Ex. jocs, informació.

-Instructiva: ensenyar. (guiar aprenentatges) Ex. tutorials, simuladors.

-Motivadora: Buscar captar l’atenció dels alumnes. Ex. imatges o vídeos.

-Avaluadora: donar un “feed back” immediat a les respostes dels alumnes. Ex. tutorials amb mòduls d’autoavaluació

-Exploradora: oferir entrons diferents per investigar. Ex. base de dades, constructors.

-Facilitadora de la comunicació: donar recursos per millorar la manera de comunicar-se. Ex. editors de textos i gràfics.

-Publicista: donar recursos per donar a conèixer el que fem. Ex.imatge, vendes.

Més informació a:

www.peremarques.net/funcion.htm

www.pangea.org/peremarques/tipolog1.htm

A la classe d’avui he pogut conèixer l’existència de diferents materials multimèdia educatius i les diferents funcions que tenen. M’ha servit per adonar-me que un material multimèdia, és una eina molt útil tant per l’estudiant com pel mestre i facilita l’aprenentatge per la seva senzilles a l’hora de ser utilitzat.

Les TIC a les aules (17/02/10)

La docència i les TIC

Perquè cal aplicar les TIC a l’educació?:

-permet als alumnes adquireixin determinades capacitats.

-perquè vivim en una societat mediàtica, on les TIC són una eina important.

Però perquè l’ensenyança de les TIC sigui productiva, és bàsic que els docents tinguin:

-coneixements bàsics de quan, com i on s’han d’utilitzar.

-actitut positiva.

-saber que faciliten el procés d’aprenentatge i conèixer les aplicacions tecnològiques.

-informació de com utilitzar-les en òptimes condicions. Un bon control de les TIC augura una millor docència.

Projecte UNESCO: “Estàndards de competència en TIC per a docents”.

Es tracta d’un projecte destinat als mestres per tal de proporcionar-lis la formació adequada per desenvolupar la seva tasca formadora respecte les noves tecnologies amb èxit. Aquest projecte es basa en 3 pilars:

-Nocions bàsiques que han d’adquirir els docents per incrementar la comprensió tecnològica dels seus estudiants.

-Aprofundiment en el coneixement.

-Generació del coneixement.

Actualment, hi ha una important voluntat d’integrar les TIC als plans d’estudi, per tal de proporcionar als estudiants la possibilitat d’adquirir unes bones competències en aquesta àrea. D’aquesta manera s’augmenten les capacitats dels estudiants i població en general, d’aplicar els coneixements adquirits i generar noves habilitats.

Segons el curriculum, les TIC, han de:

-generar coneixement, programació i aprofundiment

-capacitar-los per integrar l’ús de les TIC a la vida diària.

-conèixer el quan, l’on i el com més adequat per usar les TIC per activitats de l’aula i educatives en general.

-tenir coneixements bàsics de maquinària (encendre l’ordinador, moure el ratolí, etc) i programari (office, internet, etc.)

-saber utilitzar les TIC en activitats en grup i individualment. El professorat ha de garantir un accés equitatiu.

-els estudiants han d’arribar a ser capaços de crear projectes supervisats pels mestres utilitzant les noves tecnologies.

Les TIC ofereix avantatges al professorat:

-permet una col·laboració més estreta amb professors i experts.

-els dóna eines per elaborar horaris de classe, presentacions de curs, etc.

-facilita al centre algunes tasques. Ex. Notes en Excel, power point, e-mail, etc.

Aquesta classe m’ha servit per adonar-me de totes les possibilitats que pot oferir tant a mestres com a alumnes, les TIC. M’he adonat que és important tenir un bon coneixement de les TIC tant com a mestre, per poder donar-les a conèixer de la millor manera possible als nostres alumnes,  i com a alumne per poder facilitar-nos la feina d’arpenentatge i arribar a tenir unes bones competències en aquesta àrea per tal de poder-la aplicar en molts moments de la nostra vida.

Hem de pensar que les TIC no eliminen els llibres, ni la manera tradicional d’ensenyar, simplement augmenten les nostres possibilitats tant d’aprendre com d’ensenyar i sumar sempre és beneficiós per tots.

Treballem els anuncis?

Per posar en pràctica el què vam aprendre dels anuncis l’últim dia aquí hi ha alguns exemples, no m’han semblat fàcils perquè la majoria dels què trobava eren del mateix tipus, així que s’accepten opinions diferents:

Tipus: de presència de la marca o eslògan, perquè encara que no es veu des del principi, la marca és prou coneguda perquè tothom sàpiga de què es parla. La marca busca captar l’atenció de l’espectador.

Fases:

-Atenció: veus la situació inicial de l’oficina i vols saber què passa.

-Interès: veus com es comporta davant del seu cap i vols saber com continua. La música fa que tinguis ganes de seguir mirant l’anunci.

-Desig: ganes de comprar la beguda.

-Acció: vols consumir la beguda.

Fonts de transmissió de valors i patrons de comportament:

-Felicitat

-Joventut.

Anàlisi subjectiva dels missatges

-Impacte: l’anunci m’agrada. Trobo que la música i les situacions el fan original i capten l’atenció de l’espectador.

-Presentació del producte: no es parla explicitatment de les qualitats, però sí que ens vol vendre la idea de felicitat i coratge lligats al consum del producte. La situació presentada no és versemblant.

-Funció que realitza el text: n’hi ha molt poc i al final, i aquest insisteix en la idea de triar.

-Significat que es deriva dels elements morfosintàctics: majoritariament plans generals amb colors vius. Però com molts dels anuncis d’aquesta marca, combina plans generals, amb primers plans i plans mitjos.

-Funció de la música i els efectes.: són bàsics per donar aquesta intenció de felicitat i joventut.

-Recursos expressius utilitzats:

-Públic al que es dirigeix: es direigeix a joves mileuristes d’ambdos sexes.

-Valors que transmet:valentia, capacitat d’elecció.

Tipus: – de presentació perquè expliquen les característiques del cotxe (el canvi de marxes automàtic).

                  – de presència de la marca, perquè al final surt la marca sense quasi text durant l’anunci.

(Aquest no el tinc molt clar, perquè tot i que d’una banda sí que és evident que és de presència de la marca, també ens mostra el canvi automàtic del cotxe i els beneficis que comporta a nivell de conducció).

- Fases:

-Atenció: veus als dos nens jugant i vols saber què passa.

-Interès: veus com un dels nens es posa vermell i vols saber perquè.

-Desig: vols tenir les mateixes sensacions conduint.

-Acció: vols comprar el cotxe per conduir de manera més còmode

Fonts de transmissió de valors i patrons de comportament:

-Modernitat

-Competitivitat

Anàlisi subjectiva dels missatges

-Impacte: m’agrada perquè és original i sense utilitar paraules diu molt.

-Presentació del producte: només diu una qualitat del producte, que és el que el fa diferent de la resta del mercat.

-Funció que realitza el text: reforça la imatge que mostra..

-Significat que es deriva dels elements morfosintàctics: el pla és general i quan surt la cara del nen, de detall. Juga amb la senzillesa per mostrar-nos el producte.

-Funció de la música i els efectes.

-Recursos expressius utilitzats: hipèrboles, metàfores, símbols

-Públic al que es dirigeix: es dirigeix a un públic amb fills i que els agrada conduir.

-Valors que transmet: exclusivitat, distinció respecte els altres.

Tipus: de qualificació, mostren els beneficis de manera indirecta, ja que el que si que ensenyen són els inconvenients de no utilitzar el producte.

Fases:

-Atenció: veus al nen fent rabequeries i vols saber què passa.

-Interès: veus com la gent del supermercat mira el pare, mentre el pare mira el nen fent marranades sense fer res i vols saber com continua.

-Desig: tens el desig que el nen calli.

-Acció: vols comprar el producte per no tenir un fill igual com el que surt.

Fonts de transmissió de valors i patrons de comportament:

-Èxit.

Anàlisi subjectiva dels missatges

-Impacte: m’agrada perquè no desvetlla el producte fins el final i resulta inquietant.

-Presentació del producte: no n’explica cap qualitat, només mostra la seva funció a través de les conseqüències de no utilitzar-lo.

-Funció que realitza el text: més que el text la imatge final del producte.

-Significat que es deriva dels elements morfosintàctics: plans generals amb colors vius, per donar vitalitat a la imatge.

-Funció de la música i els efectes.

-Recursos expressius utilitzats:

-Públic al que es dirigeix: joves de 30 anys dedicats a les seves carreres professionals i sense intenció de tenir fills.

-Valors que transmet: independència.

Publicitat / Propaganda

Definició

La publicitat i la propaganda són tècniques de comunicació que estimulen al consumidor o destinatari a l’adquisició de productes d’una determinada marca (publicitat) o adopció de determinats punts de vista (propaganda).

Els anuncis

Eina que utilitza la publicitat per aconsegueix influir en els nostres gustos i dirigir-nos cap a al compra. Però a última instància, els consumidors seran qui paguin la publicitat al comprar els productes.

Podem considerar quatre tipus d’anuncis:

• De presentació: expliquen les característiques del producte. Ex. XBOX

• De qualificació: expliquen els beneficis que ofereix el producte. Ex.Vodafone

• Comparatius: comparen el producte amb la seva competència. Ex. Pepsi

• De presència de la marca o eslògan: es veu molt la marca del producte o hi ha una frase sobre el producte. Ex.Lexus

Fases dels anuncis

-En els anuncis cal distingir entre la idea i el tractament formal.

-Han de transmetre el missatge de manera clara i a primera vista.

-S’ha d’evitar l’ús de text per expressar les intencions,  perquè no es llegeix.

Els receptors, experimenten inconcientment diverses sensacions:

-Captar la informacció, l’existència del producte i les seves característiques.

-Segona lectura inconscient sobre l’impacte de les imatges i el seu valor.

Fases per les que passa els anuncis eficaços:
(com exemple  hem agafat l’aunci d’XBOX)

-Atenció: atreure l’atenció del potencial del consumidor. Ex. Veus el moviment i vols saber què fan.

-Interès: captar el seu interès pel producte. Ex. no hi ha cables, hi ha interacció.

-Desig: provocar el desig i la necessitat per a consumir-lo. Ex. Veus una família passant-s’ho bé jugant junts. Transmet felicitat.

-Acció: fer el que compri.

Publicitat: font de transmissió de valors i patrons de comportament

-Felicitat: imitació identificació amb els personatges.

-Competitivitat: Superació. Necessitat de destacar.

-Èxit: Social i sexual. Dominar per triomfar.Ex. anunci axe.

-Joventut: Dinamisme, perill, humor, llibertatà Joves.

-Erotisme: Figura fem/masc. a objecte de desig.

-Moderinitat: Luxe, elegància, comoditat.

-Higiene: Sobre tot. Necessitat obssessiva per la neteja Ex.Els cotxes sempre surten nets.

Anàlisi objectiva dels missatges

Quines coses observem? (descripció detallada de l’audiovisual)

-identificar el mitjà on apareix: tipus, nom, data, destinatari, preu, situació i extensió/durada.

-descripció del producte: característiques, destinataris i preu.

-descripció de les imatges: objectes, personatges (i els seus gestos), escenaris.

-acció: model comunicatiu (discurs, relat/gènere…) estructura narrativa (seqüència i escenes), tractament (científic, humorístic, romàntic)

-Característiques de les imatges: iconicitat, complexitat, originalitat, grau de polisèmia.

-Aspectes sintàctics: enquadernament, centres d’interès, tipus de plans, ritme, moviments, angulació, profunditat de camp, temps…

-Elements simples de les imatges: punts, línies, formes, llums, colors

-Text: (escrit i verbal) contingut, tipus de lletras, situació del text, temps i persones verbals, registres lingüístics (pòetic, tècnic….)

-Música i efectes

Anàlisi subjectiva dels missatges

Quines coses ens suggereix la imatge?

-Impacte: m’agrada? Què és el que agrada més (idea o tractament formal), quin aspectes són els més impactants?

-Presentació del producte: qualitats es destaquen? Quins s’ometen? Grau de veracitat.

Estratègia comunicativa i persuasiva: convèncer o seduir? Espectador s’identifica o s’hi projecte?

-Funció que realitza el text: reforç del missatge que presenta la imatge.

-Significat que es deriva dels elements morfosintàctics: plànols, angulació, color, llum.

-Funció de la música i els efectes.

-Recursos expressius utilitzats: hipèrboles, metàfores, símbols

-Públic al que es dirigeix: sexe, nivell social o cultural, edat…

-Valors que transmet:èxit, bellesa…

La imatge (2) (20/01/10)

Aspectes/dimensions del llenguatge audiovisual

Punt de vista: angle de visió des d’on estan narrats els fets.

Elements sintàctics :

• Els angles

Quan parlem d’imatges, l’angle és la posició de la càmera en relació amb l’objecte d’interès.

És l’angle imaginari que forma una línia que surt perpendicular a l’objectiu de la càmera i que passa per la cara del personatge principal. Segona la posició de la càmera l’angle mitjançant el qual l’objectiu captarà el personatge es denomina:

• Angle normal o neutre: s’obté quan una línia perpendicular a l’objectiu de la càmera incideix en perpendicular sobre la cara dels personatge. La càmera està situada a l’alçada dels ulls, de la cara. No ofereix cap valor expressiu especial. S’utilitza normalment. Denota una situació de normalitat.

• Angle picat: (vista d’ocell) s’obté quan la càmera realitza un enquadrament des de dalt cap avall. Denota inferioritat, debilitat, submissió del personatge, perquè l’objecte enfocat apareix més petit en relació a la realitat.

• Angle contrapicat: (vista de cuc) s’obté quan la càmera realitza un enquadrament de baix cap amunt. Per raons de perspectiva, el personatge queda engrandit, potenciat, de manera que semblarà més gran i poderós.

• Angle inclinat: S’obté quan se situa la càmera amb una inclinació, aconseguint que les imatges apareguin inclinades. Aquest efecte dóna un valor d’inestabilitat i d’inseguretat.

• Composició

Distribució dels elements que intervenen a una imatge. Aquesta distribució ajuda als lectors a donar informació a qui als seus observadors. S’ha de tenir en compte diversos aspectes com:

Línies:

• Línies verticals: una imatge amb moltes línies verticals, dóna sensació de vida i sensació de tranquil·litat. Aporta sensació d’estabilitat però no convé abusar-ne per no cansar (monotonia). Ex. Edificis

• Línies horitzontals: produeixen una sensació de pau, de quietud, de serenitat i a vegades de mort.

• Línies inclinades: mostren dinamisme, moviment d’agitació i de perill. Proporcionen un ritme més dinàmic. Resulten més agradables que les línies verticals.

• Línies corbes: mostren les mateixes sensacions que les inclinades.

• Aire

És l’espai més o menys buit que es deixa entre els subjectes principals que arpareixn en un imatge i els límits de l’enquadrament.

El primer pla i el pla mig han de deixar aire per sobre del cap de les persones.

Quan hi ha persones en moviment, sempre s’ha de deixar espai davant d’elles per saber cap a on van.

Per tots aquells que us heu quedat amb les ganes de més imatges, podeu entrar al multimèdia educatiu més utilitzat a aquesta carrera:

EL POWER POINT

Juguem a les imatges

Regla dels terços

Segons ella, els personatges o objectes principals haurien d’estar col·locats en les interseccions resultants de dividir la pantalla en tres parts iguals de manera vertical i també de manera horitzontal. D’aquesta manera s’aconsegueix evitar la monotonia que produeixen els enquadernaments massa simètrics.

Com fer una bona foto?

Al compondre les imatges cal assegurar-se que els espectadors centrin la seva atenció als llocs convenients i no mirin massa els elements secundaris.

Durant la classe d’avui hem ampliat el nombre d’elements que intervenen a una fotografia o imatge. Hem introduït els angles i les línies als diferents plans que vam veure la setmana passada. D’aquesta he pogut comprovar que a l’hora de fer una fotografia o imatge intervenen molts elements que sovint no concedirem i que ens ajuden a introduir nous valors a la imatge per tal de despertar emocions més complexes a l’observador.

La imatge (1) (13/01/10)

Aspectes morfològics.

Quan elaborem missatges amb llenguatge verbal utilitzem noms, verbs, adjectius i altres elements morfològics, mentre que per elaborar missatges audiovisuals s’utilitzen els següents elements morfològics:

Elements visuals. Imatges.

S’utilitzen punts, línies formes i colors, amb què les imatges poden representar coses que existeixen o que no existeixen.

• Iconicitat o abstracció: segons si la imatge és o no un reflex de la realitat.
• Figuratives: tracten de representar fidelment la realitat. Ex. Fotografia
• Esquemàtiques o simbòliques: tenen alguna semblança amb la realitat. Ex. Una icona que indica on estan les escales d’un magatzem.
• Abstractes: el seu significat ve donat per convencions. Ex. paraules d’un rètol.

No obstant això les imatges mai seran la realitat, diversos factors (enquadernament, llum..) poden modicar-la. La màxima iconicitat la tenen els objectes, la màxima abstracció la trobem en els equacions i textos.

La majoria de les vegades una imatge té més d’un significat, ja que cada observador en fa una interpretació.

• Denotació: descripció dels elements de la imatge.
• Connotació: interpretació de la imatge

Simplicitat o complexitat

Dependrà de la seva iconicitat, organització i relació entre els elements, el context… Les imatges complexes (que no sempre deuen la seva complexitat al fet de tenir molts elements) requereixen més temps i més atenció per a la seva anàlisi.

Originalitat o redundància

Depèn de si els seus elements són nous o molt utilitzats i coneguts (estereotips). Una imatge massa original pot ser difícil d’interpretar pel receptor.

Elements sonors

La introducció d’elements sonors (música, efectes de so, paraules, silenci…) té un paper important per canviar el significat inicial del nostre missatge.

Aspectes sintàctics

Per a construir un missatge verbal, no n’hi ha prou en barrejar una sèrie de noms, verbs i adjectius, cal seguir unes normes sintàctiques que permetran elaborar frases significatives. De la mateixa manera, quan construïm un missatge audiovisual hem de seguir unes normes sintàctiques que, a més , podran influir poderosament en el significat final del nostre missatge.

Plans

Fan referència a la proximitat de la càmera a la realitat quan es realitza una fotografia.

Els principals plans que s’utilitzen, dels més llunyans als més propers, són:

Plans descriptius (descriuen el lloc on es realitza l’acció)

• Gran pla general : Presenta un escenari molt ampli en el qual pot haver múltiples personatges. Hi ha molta distància entre la càmera i l’objecte que es registra.

L’abús causa avorriment i no hi podem apreciar la informació transmesa de manera detallada.

• Pla general :Presenta un escenari ampli en el qual es poden distingir bastant bé els personatges. Situa els personatges en l’entorn on es desenvolupa l’acció. Es pot veure qui fa què. Indica com és la persona que realitza l’acció i on està situada (actua com a subjecte d’una frase).

Igual que el gran pla general, convé no abusar-ne.

Plans narratius (narren l’acció que es desenvolupa)

• Pla sencer: Més pròxim, pot tenir com a límits de la pantalla el cap i els peus del personatge principal. Mostra perfectament l’acció que desenvolupen els personatges i pot tenir valor descriptiu permetent-nos apreciar les característiques físiques generals del personatge.
• Pla americà: mig ampliat, mostra el personatge des del cap fins els genolls. L’interès està en mostrar la cara i les mans del protagonistes. Té un valor narratiu i també expressiu. S’utilitza molt en les escenes on surten persones parlant, sobretot a Westerns.
• Pla mig: presenta la meitat del cos, la càmera està molt més a prop. Ens dóna informació de què fa el personatge. L’ambient no és rellevant. En aquest pla, ja es comencen a descobrir les emocions del personatge. Són els més freqüents, tot i que el seu abús pot suposar separar el personatge de la realitat.

Plans expressius

• Primer pla: presenta la cara dels personatges, la càmera està molt a prop dels elements que enregistra. Serveix per destacar les emocions i els sentiments dels personatges. Afegeix color i detall a la trama . Sol tenir una curta durada i se sol intercalar amb altres plans perquè aporta poca informació sobre el personatge i el seu entorn.
• Pla de detall: mostra una part de l’objecte o personatge, la càmera està pràcticament a sobre l’element enregistrat. El seu valor depèn del context. Cal evitar tallar els personatges per les seves unions naturals.

D’aquesta classe he trobat interessant conèixer els diferents tipus de plans i què ens aporta cadascun d’ells, la part pràctica d’intentar buscar exemples dels tipus d’imatges que anavem aprenent, ha servit per poder entendre més el què estàvem fent a classe i ha fet la classe més participativa.

A més a més, hem pogut apropar-nos una mica més al món audiovisual i comprovar com la informació que ens arriba o volem fer arribar varia en funció de com la presentem.